Els BIDs es basen en un model de col·laboració público-privada adreçat a millorar i optimitzar la gestió, facilitar la modernització i la promoció de zones urbanes i de serveis. Les entitats gestores dels BIDs complementaran la prestació dels serveis públics municipals amb promoció d’actuacions de millora de l’entorn urbà, promoció, foment de l’ocupació de locals buits o assessorament empresarial, entre d’altres iniciatives.
El BID, acrònim del Business Improvement District, és la nomenclatura del que aquí coneixem com els APEU o Àrees de Promoció Econòmica Urbana. Aquesta figura d’origen anglosaxó no deixa de ser un pacte de col·laboració entre les entitats públiques i privades per promoure el comerç, la restauració i l’activitat comercial d’una zona concreta. A través dels impostos locals, tota activitat econòmica que es desenvolupa en una zona, aporta recursos econòmics adreçats a realitzar accions que afavoreixin la reactivació de la zona en tots els sentits. Així, mitjançant un pacte entre l’associació de comerç i el govern municipal, el BID disposa d’un pressupost suficient per portar a terme les accions necessàries per dinamitzar la zona.
El BID, de forma consensuada amb l’ajuntament i la junta directiva representativa de tots els actors de la zona, treballa un pla estratègic tot analitzant les seves necessitats. En funció d’aquest pla, decideix quines mesures aplica. Això fa que en un barri, segons les seves necessitats i característiques particulars, el BID local prioritzi la inversió en neteja, porti a terme campanyes per atraure visitants, reforci la seguretat en els carrers, o aporti per una vistosa campanya nadalenca. Aquest sistema garanteix uns recursos que li permetran competir amb centres comercials, els quals, de fet, ja atorguen aquests serveis als seus establiments que acullen.
Els orígens dels BID’s
Un grup de comerciants de la ciutat de Toronto van proposar a l’ajuntament la crear conjuntament una entitat autònoma de gestió privada per tal d’establir una contribució especial anomenada “assestment” per a tota activitat econòmica de la seva zona i que s’encarregaria de finançar les accions de dinamització necessàries. Així, l’administració local continuava prestant els seus serveis, però s’hi afegia una petita recaptació extra dels mateixos comerciants per finançar actuacions de millora en la zona. Així va néixer el Bloor West Village, el primer BID. L’èxit de la proposta es va estendre per altre ciutats del Canadà i saltà als Estats Units, país que va perfeccionar i va popularitzar la proposta. A data d’avui, s’ha anat estenent per gairebé un vintena de països, Alemanya, Àustria, Suècia, Australià, Nova Zelanda, Japó o el Regne Unit. Nord Amèrica compta amb més de 2000 BIDs. I l’any 2017, New York comptava ja amb seixanta-quatre BIDs.
Solució de futur?
Aquesta proposta podria ser una solució de futur, dotada d’unes eines i recursos adequats per preservar la singularitat del teixit comercial de la nostra ciutat, compartint la responsabilitat per la competitivitat i l’actualització del retail als desafiaments del segle XXI. Com bé diu Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta, els BIDs aportaran una major competitivitat de l’espai comercial urbà.. La famosa experiència de compra no traspua a través de la pantalla de la tablet, un smartphone no ens transmet olors ni ambients, ni el tracte personal, ni el tracte exclusiu o detallat del venedor amb el client. Som un país de sol, de carrer, de sortir a fer un aperitiu. Gaudim de tots els ingredients ideals perquè visitin els nostres establiments. I els BIDs ens hi poden ajudar. Però les accions de cada BID no beneficien exclusivament el comerç. En cada cas, en cada àrea regulada, segons el seu pla estratègic i necessitats, es podrà actuar amb les accions que li puguin resultar més beneficioses. Això vol dir que un BID podria actuar en solucions urbanístiques menors, accessibilitat i seguretat, en treballs de sostenibilitat, de manteniment i neteja de la via pública, o accions per dotar aquells espais d’una personalitat exclusiva i diferent, elements que també repercutirien en el benestar de tot el barri i de tota la ciutat en general.
Barcelona ja disposa de dos projectes pilots dissenyats per la regidora Ballarín. Dues associacions de comerciants amb dos perfils ben diferents van ser escollides per aquest projecte: per un costat el comerç de Sant Andreu, com a mostra d’un comerç de barri i proximitat; i per l’altre en el Born, amb un tarannà de comerç més adreçat al turista. Ambdós projectes estan desats en una carpeta a dia Des del govern central, el Ministeri d’Economia ja estudia canviar la Llei d’hisendes locals per adoptar la fórmula dels BIDs, tot i que encara no hi ha terminis definits. La Conselleria d’Empresa i Coneixement, a través de la Direcció General de Comerç, tal com estableix la Llei de comerç, serveis i fires, està impulsant el desenvolupament de la normativa que ha de possibilitar la seva implantació a casa nostra. Per aquest motiu, el desenvolupament dels BIDs -o APEUs, segons la denominació local- és un dels objectius prioritaris, segons ens han explicat des de la Direcció de Comerç.
Síntesi
Els primers BID va ser creat a Toronto a finals dels anys 60 per iniciativa dels comerciants locals davant la poca col·laboració d’alguns comerços de la zona. Actualment, els BIDs estan presents a més de 20 països, com Sud Àfrica, Regne unit, Alemanya, Japó, Nova Zelanda, Austràlia. Nord Amèrica conta amb més de 2000 BIDS. El 2017, New York comptava ja amb seixanta-quatre BIDS.