Els BIDs
Els BIDs es basen en un model de col·laboració público-privada adreçat a millorar i optimitzar la gestió, facilitar la modernització i la promoció de zones urbanes i de serveis. Les entitats gestores dels BIDs complementaran la prestació dels serveis públics municipals amb promoció d’actuacions de millora de l’entorn urbà, promoció, foment de l’ocupació de locals buits o assessorament empresarial, entre d’altres iniciatives.
El BID, acrònim del Business Improvement District, és la nomenclatura del que aquí coneixem com els APEU o Àrees de Promoció Econòmica Urbana. Aquesta figura d’origen anglosaxó no deixa de ser un pacte de col·laboració entre les entitats públiques i privades per promoure el comerç, la restauració i l’activitat comercial d’una zona concreta. A través dels impostos locals, tota activitat econòmica que es desenvolupa en una zona, aporta recursos econòmics adreçats a realitzar accions que afavoreixin la reactivació de la zona en tots els sentits. Així, mitjançant un pacte entre l’associació de comerç i el govern municipal, el BID disposa d’un pressupost suficient per portar a terme les accions necessàries per dinamitzar la zona.
El BID, de forma consensuada amb l’ajuntament i la junta directiva representativa de tots els actors de la zona, treballa un pla estratègic tot analitzant les seves necessitats. En funció d’aquest pla, decideix quines mesures aplica. Això fa que en un barri, segons les seves necessitats i característiques particulars, el BID local prioritzi la inversió en neteja, porti a terme campanyes per atraure visitants, reforci la seguretat en els carrers, o aporti per una vistosa campanya nadalenca. Aquest sistema garanteix uns recursos que li permetran competir amb centres comercials, els quals, de fet, ja atorguen aquests serveis als seus establiments que acullen.
Els orígens dels BID’s
Un grup de comerciants de la ciutat de Toronto van proposar a l’ajuntament la crear conjuntament una entitat autònoma de gestió privada per tal d’establir una contribució especial anomenada “assestment” per a tota activitat econòmica de la seva zona i que s’encarregaria de finançar les accions de dinamització necessàries. Així, l’administració local continuava prestant els seus serveis, però s’hi afegia una petita recaptació extra dels mateixos comerciants per finançar actuacions de millora en la zona. Així va néixer el Bloor West Village, el primer BID. L’èxit de la proposta es va estendre per altre ciutats del Canadà i saltà als Estats Units, país que va perfeccionar i va popularitzar la proposta. A data d’avui, s’ha anat estenent per gairebé un vintena de països, Alemanya, Àustria, Suècia, Australià, Nova Zelanda, Japó o el Regne Unit. Nord Amèrica compta amb més de 2000 BIDs. I l’any 2017, New York comptava ja amb seixanta-quatre BIDs.
Solució de futur?
Aquesta proposta podria ser una solució de futur, dotada d’unes eines i recursos adequats per preservar la singularitat del teixit comercial de la nostra ciutat, compartint la responsabilitat per la competitivitat i l’actualització del retail als desafiaments del segle XXI. Com bé diu Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta, els BIDs aportaran una major competitivitat de l’espai comercial urbà.. La famosa experiència de compra no traspua a través de la pantalla de la tablet, un smartphone no ens transmet olors ni ambients, ni el tracte personal, ni el tracte exclusiu o detallat del venedor amb el client. Som un país de sol, de carrer, de sortir a fer un aperitiu. Gaudim de tots els ingredients ideals perquè visitin els nostres establiments. I els BIDs ens hi poden ajudar. Però les accions de cada BID no beneficien exclusivament el comerç. En cada cas, en cada àrea regulada, segons el seu pla estratègic i necessitats, es podrà actuar amb les accions que li puguin resultar més beneficioses. Això vol dir que un BID podria actuar en solucions urbanístiques menors, accessibilitat i seguretat, en treballs de sostenibilitat, de manteniment i neteja de la via pública, o accions per dotar aquells espais d’una personalitat exclusiva i diferent, elements que també repercutirien en el benestar de tot el barri i de tota la ciutat en general.
Barcelona ja disposa de dos projectes pilots dissenyats per la regidora Ballarín. Dues associacions de comerciants amb dos perfils ben diferents van ser escollides per aquest projecte: per un costat el comerç de Sant Andreu, com a mostra d’un comerç de barri i proximitat; i per l’altre en el Born, amb un tarannà de comerç més adreçat al turista. Ambdós projectes estan desats en una carpeta a dia Des del govern central, el Ministeri d’Economia ja estudia canviar la Llei d’hisendes locals per adoptar la fórmula dels BIDs, tot i que encara no hi ha terminis definits. La Conselleria d’Empresa i Coneixement, a través de la Direcció General de Comerç, tal com estableix la Llei de comerç, serveis i fires, està impulsant el desenvolupament de la normativa que ha de possibilitar la seva implantació a casa nostra. Per aquest motiu, el desenvolupament dels BIDs -o APEUs, segons la denominació local- és un dels objectius prioritaris, segons ens han explicat des de la Direcció de Comerç.
Síntesi
Els primers BID va ser creat a Toronto a finals dels anys 60 per iniciativa dels comerciants locals davant la poca col·laboració d’alguns comerços de la zona. Actualment, els BIDs estan presents a més de 20 països, com Sud Àfrica, Regne unit, Alemanya, Japó, Nova Zelanda, Austràlia. Nord Amèrica conta amb més de 2000 BIDS. El 2017, New York comptava ja amb seixanta-quatre BIDS.
Llegir mésEl projecte integral de rutes i passejades
El projecte integral de rutes i passejades es compon de diverses tasques i accions seqüenciades i que tenen com a base l’elaboració d’un cens propi dels elements arquitectònics i escultòrics de l’avinguda Diagonal. A partir d’aquest cens, es van realitzar la resta de tasques com la elaboració i disseny de les rutes, el disseny i impressió de les fitxes.
El patrimoni cultural de la Diagonal ha de servir per ajudar a crear passejades que portin als visitants a recórrer tota la avinguda i conèixer els seus diferents trams.
Aquestes passejades han estat organitzades seguint uns principis de:
Els elements a conèixer estan prou propers perquè esdevingui un passeig agradable tot permetent conèixer també els comerços de la zona. Amabilitat. Recorreguts assequibles per a qualsevol perfil de persona usuària. Un passejada amable i que convidi a la persona usuària a tornar un altre dia per gaudir de l’espai i dels comerços. Coherència de discurs. Els participants podran conèixer a través del llegat arquitectònic i dels comerços, la història d’aquest espai barceloní tot emmarcat en una època definida o uns corrents culturals concrets. Aquesta proposta dóna resposta a les accions iniciades el passat mes de juny per tal de fomentar la Diagonal com a espai de lleure i compres i així donar a conèixer l’oferta comercial que tot sovint passa desapercebuda per el ciudatà i el visitant. Però aquestes accions no es limiten al 2018. Aquest nou any s’ampliaran les accions i activitats per donar visibilitat a la nostra vinguda i el seu comerç.
L’e-commerce, feina pendent
Gairebé un 30% dels comerços espanyols tenen previst posar ne marxa un pla de digitalització durant aquest any que encetem. Una xifra que és inferior a les que presenten Hong Kong, Brasil o Itàlia, països en els quals fins un 40% dels establiments estan disposats a fer aquesta evolució en els propers mesos.
Els principals obstacles que expliquen els comerços locals són diversos. Per una banda, la poca confiança en la seguretat de la gestió de dades, sens dubte una assignatura pendent fins i tot per als usuaris particulars. A aquesta recança hi hem d’afegir la complexitat que perceben per adaptar tot el sistema de vendes preexistent a una nova operativa. I en tercer lloc, i potser la més objectiva de les motivacions, és la gestió del procés de canvi i evolució d’aquest negoci.
Es calcula que aquesta lenta digitalització podria suposar unes pèrdues potencials valorades en un 2,9 bilions d’euros a nivell mundial. Per sectors, el de l’alimentació és el líder en aquesta tendència de digitalització ja sigui a nivell nacional com internacional amb gairebé un 34% dels establiments ja digitalitzats. Un percentatge similar d’aquest sector està plantejant fer-ho aquest 2020.
Per altra banda, el sector del luxe i el fast fashion segueixen de prop aquesta tendència. També és cert que la transformació digital ha arribat per quedar-se i de forma gradual s’està implantant en el nostre territori. No es pot dir però que estiguem a les primeres posicions. El retail dels Estats Units lidera aquesta evolució on un 38% del comerciants ja s’han posat al dia iu ha escomès aquesta transformació.
El segueixen Canadà i Alemanya de ben a prop, amb un 34% i 33% respectivament. Espanya es queda en un onzè lloc amb un 22% de comerciants estan en aquest procés o ja l’han fet.
Però com ja s’ha dit en altres ocasions no es tracta de canviar de canal de venda d’un dia per l’altre a un altre. Això és materialment impossible atès que els canvis i les constants revolucions ens aboquen a una evolució constant en aquest àmbit.
La botiga física segueix sent cabdal. El nostre client trobarà un valor afegit quan aconseguim la seva satisfacció amb la combinació i conciliació de tots els canals. És a dir, no només els serem atractius en el moment de la recerca del producte que podrà realitzar des del seu telèfon mòbil o portàtil, també en el moment de presentar la proposta i en el moment de tramitar la compra. El client pararà gran atenció també en el moment d’efectuar el pagament i tota la gestió postvenda. Si entenem això, veurem com de grans són les possibilitats de la digitalització a l’hora d’ajudar a revitalitzar la botiga física.
Un 59% dels comerciants locals vaticina un tancament d’establiments en els propers anys atès que la tendència del comerç electrònic segueix a l’alça. I gran part, o certa part de les compres es faran, i de fet ja s’estan fent, mitjançant l’e-comerç, l’m-comerç i el social comerç.
No obstant la gran quantitat de xifres que ballen, no les podem extrapolar al cent per cent d’altres continents o de veïns europeus, amb unes cultures, un tipus de relacions socials característics, una climatologia, unes certes hores de llum solar, i per què no dir-ho, d’un cert caràcter mediterrani que fa que els nostres clients locals els agradi passejar, badar, entrar a l’establiment, triar i remenar. Un país on anar de compres és una activitat social, i fins i tot forma part del lleure dels caps de setmana.
De fet la compra a l’establiment, a la botiga física segueix sent el canal preferit. Un 37% dels consumidors estatunidencs prefereixen la botiga física en front el 32% que prefereix la botiga on line. En els països asiàtics i la preferència de compra en tenda física es dispara a un 42% enfront el 29% que escull el comerç electrònic. En el cas d’Europa la cosa està més igualada, on un 35% prefereix la botiga física en front el 31% que escull la compra on line. Està clar que el futur passa per la coexistència i mix dels diversos canals de venda i de ben segur que cap comerç en podrà prescindir.
Les xarxes socials han esdevingut clau per arribar al client. I en aquest cas a través de diversos canals. El 44% dels consumidors utilitzen les xarxes socials per buscar informar de nous productes.
llum solar, i per què no dir-ho, d’un cert caràcter mediterrani que fa que els nostres clients locals els agradi passejar, badar, entrar a l’establiment, triar i remenar. Un país on anar de compres és una activitat social, i fins i tot forma part del lleure dels caps de setmana.
De fet la compra a l’establiment, a la botiga física segueix sent el canal preferit. Un 37% dels consumidors estatunidencs prefereixen la botiga física en front el 32% que prefereix la botiga on line. En els països asiàtics i la preferència de compra en tenda física es dispara a un 42% enfront el 29% que escull el comerç electrònic. En el cas d’Europa la cosa està més igualada, on un 35% prefereix la botiga física en front el 31% que escull la compra on line. Està clar que el futur passa per la coexistència i mix dels diversos canals de venda i de ben segur que cap comerç en podrà prescindir.
Les xarxes socials han esdevingut clau per arribar al client. I en aquest cas a través de diversos canals. El 44% dels consumidors utilitzen les xarxes socials per buscar informar de nous productes.
Més de la meitat dels clients afirmen que rebre ofertes i promocions personalitzades els ajudaria a tenir més confiança en aquella marca. De fet, la xifres ens demostren que els consumidors que utilitzen les xarxes socials per comprar són més fidels que els compradors normals, i acostumen a comprar encara més.
Una assignatura pendent és la millora de les formes de pagament. L’operació de pagar la compra és clau també, i fins ara el gran oblidat. En una botiga física representa una millora de l’experiència de compra, atès que si el client ja sap amb anterioritat que aquest procés és àgil i ràpid, aquest podrà dedicar més estona a mirar el producte, provar-lo i prendre la decisió de comprar-lo. D’aquesta manera el pagament al final de tot haurà de ser el més senzill i àgil per causar el mínim de molèsties interferències a la decisió presa per un client. No seria la primera vegada que un client deixa en una estanteria el producte que ha decidit comprar al veure la cua que ha de fer a l’hora de pagar i se li fa feixuga aquesta tasca. Aquelles persones que van a comprar a un supermercat valoren molt positivament, i ho tenen en compte a ’hora d’anar a un establiment o un altre, que s’obri una altra caixa de reforç quan s’acumulen dues persones en una mateixa cua. Si un supermercat ho fa, perquè no ho pot fer un comerç mitjançant les noves tecnologies?
El mateix succeeix en el canal de venda on line, en el qual la meitat dels compradors afirma haver abandonat o deixat a mitges una compra per no poder pagar amb el seu mitjà preferit o trobar-se excessives dificultats a la passarel·la de pagament.
El que és del tot cert, és que a final d’aquest any aquests línies quedaran del tot obsoletes davant dels constants avenços, noves tecnologies i la seva aplicació en el món del retail i la millora de l’atenció dels nostres clients.
Aquests abandonaments suposen les pèrdues anuals de 240.700 milions d’euros a nivell mundial. I tot i ser conscients del problema, aquest establiments no ofereixen cap més opció de pagament alternatives a la tradicional tarja de crèdit. També és cert que no es pot fer tota una transformació de cop, però més de la meitat dels compradors diuen que el procés de pagament en un clic ajudaria a millorar l’experiència de compra.
Llegir mésLa Shopping Line
En el seu dia, la junta directiva va decidir incorporar Diagonal Barcelona a Turisme de Barcelona i es va signar l’acord de col·laboració per tal de formar part d’aquest organisme. Aquesta incorporació significa una inversió indirecta en publicitat i accions de visualització dels nostres establiments associats en tant en quant la nostra entitat forma part de Turisme de Barcelona i participa en les seves accions comunicatives.
Amb aquest objectiu motiu vàrem incorporar el terme “shopping” a la marca Diagonal Barcelona, adreçada en aquest cas a turista estranger. Una eina més per promocionar el nostre eix com a destí del turisme de compres.
El Barcelona Shopping City, programa de Turisme de Barcelona, té l’objectiu de consolidar la ciutat com a destinació de compres.
A l’atractiu turístic s’hi suma una oferta de botigues que són tradició i modernitat, perquè els establiments comercials formen part de la identitat i singularitat de la ciutat, i juntament amb les grans marques nacionals i internacionals la posicionen com una ciutat de compres reconeguda arreu del món.
Els eixos comercials de la ciutat s’estenen per tots els barris, on es barregen establiments d’avantguarda amb els tradicionals de tota la vida. Visitant-los es gaudeix d’un comerç de caràcter mediterrani, bàsicament familiar, amb atenció personalitzada, basada en el tracte cordial i la professionalitat.
Un dels eixos comercials per excel·lència de Barcelona és conegut com el Barcelona Shopping Line, el recorregut de 5 quilòmetres, que uneix diferents zones comercials i turístiques des del mar fins a la part alta de la ciutat. Un element diferenciador i singular, conegut internacionalment que uneix a peu, diferents zones característiques de la ciutat.
Més de vint anys de la Shopping Line
El 1999 Turisme de Barcelona va crear el programa del Barcelona Shopping Line, per a potenciar internacionalment un eix comercial de 5 quilòmetres i aconseguir el posicionament de Barcelona com a ciutat de shopping internacional i, alhora, aconseguir que la despesa en shopping formés part important de la despesa turística de la ciutat. El Barcelona Shopping Line és una de les zones comercials més concorregudes de la ciutat, cruïlla de marquesn acionals i internacionals, botigues modernes, avantguardistes, algunes d’elles dissenyades pels millors interioristes i decoradors catalans. Les Rambles, el Passeig de Gràcia, la Rambla de Catalunya o l’avinguda Diagonal són alguns dels carrers pels quals discorre el Barcelona Shopping Line, on el comerç és el protagonista, acompanyat d’un entorn arquitectònic i cultural únic al món. El Barcelona Shopping Line és un eix comercial que s’estén des del Port Vell, El Raval, La Rambla, La Ribera, el Barri Gòtic, travessa la Plaça de Catalunya per a endinsar-se a l’Eixample pel Passeig de Gràcia i segueix fins l’Avinguda de la Diagonal, on, en la seva part alta, finalitza. La Diagonal és un dels centres neuràlgics d’aquells que busquen un comerç que destaca per l’excel·lència amb la presència de reconegudes marques locals i estrangeres.
Una de les principals avingudes de la capital catalana, que articula una important xarxa de comerç nacional i internacional i que uneix també la zona de l’eix Macià i el Turó Park amb la zona de negocis de Maria Cristina, molt a prop del Futbol Club Barcelona.
Passejar, gaudir dels aparadors, entrar a les botigues, degustar la gastronomia i gaudir tant de la ciutat com de l’estil de vida dels barcelonins, és un plaer per al visitant, que marca la diferència de la seva estada a Barcelona.
Anar de compres per la Diagonal és, sens dubte, una manera original de conèixer i gaudir de la ciutat i de l’estil de vida dels seus habitants.
Promoció i difusió
Barcelona Shopping Line disposa d’un material promocional online i offline. S’edita una guia impresa en 8 idiomes amb l’oferta comercial de les botigues membres i la ubicació en el plànol de Barcelona. Barcelona Shopping Line disposa d’un material promocional online i offline.
S’edita una guia impresa en 8 idiomes amb l’oferta comercial de les botigues membres i la ubicació en el plànol de Barcelona.
Turisme de Barcelona, dins del Pla d’Accions Promocionals anual en l’àmbit internacional, integra el Barcelona Shopping Line com un element d’atracció de la destinació dins el Barcelona Shopping City.
S’organitzen famtrips i presstrips amb prescriptors, periodistes i intermediaris turístics que fan visites professionals per conèixer aquesta oferta.
Les botigues que es fan membres del programa i a la vegada, formen part de l’Associació Diagonal Barcelona, gaudeixen d’un 15% de descompte en la quota.
Llegir mésPassejades per la Diagonal
El projecte integral de rutes i passejades es compon de diverses accions seqüenciades i que tenen com a base l’elaboració d’un cens propi dels elements arquitectònics i escultòrics de l’avinguda Diagonal. A partir d’aquest cens, s’han realitzat la resta de tasques com la elaboració i disseny de les rutes, el disseny i impressió de les fitxes.
El patrimoni cultural de la Diagonal ha de servir per ajudar a crear passejades que porten els visitants a recórrer tota la avinguda i conèixer els seus diferents trams.
Els elements a conèixer estan prou propers perquè esdevingui un passeig agradable tot permetent conèixer també els comerços de la zona.
Amabilitat. Recorreguts assequibles per a qualsevol perfil de persona usuària. Un passejada amable i que convidi a la persona usuària a tornar un altre dia per gaudir de l’espai i dels comerços.
Coherència de discurs. Els participants podran conèixer a través del llegat arquitectònic i dels comerços, la història d’aquest espai barceloní tot emmarcat en una època definida o uns corrents culturals concrets.
Aquesta proposta dona resposta a les accions iniciades el 2018 per tal de fomentar la Diagonal com a espai de lleure i compres i així donar a conèixer una varia oferta comercial que destaca per la seva excel·lència.
Llegir mésReunió amb Jordi Castellana, regidor de comerç i mercats del grup municipal d’ERC
Seguint amb la ronda de contactes d’aquest 2020, el 25 de febrer ens vàrem reunir amb el Jordi Castellana, regidor de comerç i mercats del grup municipal d’ERC. Durant la trobada, vàrem explicar la història de la nostra entitat. Des dels seus inicis com a entitat opositora a una reforma de la Diagonal pensada exclusivament per implantar el tramvia fins arribar a l’etapa actual, en la qual treballem per defensar i posar en valor el territori, els seu comerç i la seva restauració. A l’igual que amb altres responsables polítics, vàrem explicar les propostes de futur de la nostra entitat, així com les nostres preocupacions i neguits com a associació representant dels establiments de la Diagonal. En el transcurs de la trobada el regidor Castellana, acompanyat per conseller municipal, Enric Cuscó, va mostrar la seva voluntat de defensar el teixit associatiu i el comerç de la ciutat. la reunió va acabar amb el comprimís per les dues parts de mantenir contactes periòdics.
Llegir mésReunió de treball amb la regidora de comerç, na Montserrat Ballarín
El passat vuit de gener membres de la Junta Directiva de Diagonal Barcelona es van reunir amb la regidora de Comerç, Mercats, Consum, Règim Interior i Hisenda, Montserrat Ballarín. En el transcurs de la trobada vàrem traslladar les inquietuds dels nostres associats i els plans de futur de la nostra avinguda i la seva zona d’influència: posada en valor del territori, reforma del tram de Diagonal fins el carrer Marina, la implantació de la Línia D30 de bus elèctric, la necessitat de millorar les terrasses de les cafeteries i restaurants de la Diagonal, la consideració de la nostra avinguda com un espai d’activitat i la petició d’una campanya de Nadal a l’alçada de la nostra ciutat, entre d’altres.
Llegir mésLos pies son los grandes olvidados de nuestro cuerpo
Se habla de que los pies son los grandes olvidados de nuestro cuerpo, pero no debemos quitarles importancia ya que su correcto cuidado es fundamental para mejorar de manera considerable la salud de las personas. En Clínica Podoactiva Diagonal Barcelona (Avd. Diagonal, 363) siempre nos recuerdan que los pies son nuestro único punto de apoyo, donde sostenemos todo nuestro peso y, por ello, según el podólogo responsable, Jorge Sangüesa, existen cinco razones principales por las que se debe visitar al podólogo.
Llegir mésEl Tramvia per la Diagonal
El tramvia és notícia de forma recurrent, i els regidors del govern Colau, treuen aquet debat a cada ocasió que poden. En un dels darrers plenaris del darrer mandat, es va aprovar la proposta del govern municipal encapçalat per Ada Colau. En aquesta ocasió, després de haver-ho presentat vàries vegades a plenari sense èxit, va rebre el suport d’Esquerra Republicana, el Partit dels Socialistes i les Cup. Fins aleshores, Esquerra s’havia posicionat ambiguament contrària a la connexió adduint motius de la titularitat de la gestió. El Partit dels Socialistes defensava la continuació del tramvia fins el Passeig de Sant Joan i el soterrament de la segona fase fins arribar a Francesc Macià.
Si es tira endavant el projecte podria suposar la paralització de l’avinguda durant tres anys i fer marxa enrere el desenvolupament aconseguit en els darrers temps des de la seva reurbanització.
L’avinguda Diagonal, amb el temps serà un magnífic passeig, però la Diagonal necessita temps i tranquil·litat perquè vagin desapareixent els bancs i s’hi continuïn assentant marques que apostin per l’excel·lència.
Necessitem allunyar les incerteses sobre qualsevol actuació traumàtica sobre la Diagonal, ja que pot foragitar nous operadors, mentre que els treballs del tramvia poden suposar l’asfixia per a molts comerços. A més representarà una frontera entre la Barcelona que està per sobre i per sota en una zona que ja està ben connectada per autobusos. Hi ha solucions més fàcils i rendibles econòmicament, com és el bus elèctric, enlloc de gastar ara dos-cents milions d’euros que la ciutat necessita per altres finalitats. Barcelona té ara altres prioritats, i urgents.
Llegir més
Turisme made in China
Des de Diagonal Barcelona seguim treballant en aquells punts que vàrem establir en la pla estratègic. Un d’aquests és la tasca de fer difusió de la nostra avinguda i donar a conèixer la nostra rica oferta comercial i el valuós patrimoni arquitectònic que s’hi amaga, sempre des d’una doble vessant: el visitant local i aquell que arriba a la nostra ciutat des de l’altra banda del planeta. Per aquest motiu, dins del marc de d’accions per obrir la Diagonal, va tenir lloc una jornada amb guies xinesos establerts a Barcelona.
Durant la trobada, van poder gaudir d’una visita guiada amb una curada explicació del patrimoni de la nostra avinguda i es va posar en valor l’àmplia oferta de comerços de la nostra zona per tal de que aquesta esdevingui un punt més de visita del turista xinès. L’esdeveniment va acabar
amb un aperitiu a l’Hotel Wilson on varem conversar distesament i vàrem atendre les seves qüestions sobre la Diagonal, el seu comerç i l’etern debat sobre la connexió del tramvia.
La trobada va ser organitzada amb la col·laboració de Pilma Travel i diversos grups de touroperadors xinesos que actuen a la nostra ciutat.
Llegir més