Gairebé un 30% dels comerços espanyols tenen previst posar ne marxa un pla de digitalització durant aquest any que encetem. Una xifra que és inferior a les que presenten Hong Kong, Brasil o Itàlia, països en els quals fins un 40% dels establiments estan disposats a fer aquesta evolució en els propers mesos.
Els principals obstacles que expliquen els comerços locals són diversos. Per una banda, la poca confiança en la seguretat de la gestió de dades, sens dubte una assignatura pendent fins i tot per als usuaris particulars. A aquesta recança hi hem d’afegir la complexitat que perceben per adaptar tot el sistema de vendes preexistent a una nova operativa. I en tercer lloc, i potser la més objectiva de les motivacions, és la gestió del procés de canvi i evolució d’aquest negoci.
Es calcula que aquesta lenta digitalització podria suposar unes pèrdues potencials valorades en un 2,9 bilions d’euros a nivell mundial. Per sectors, el de l’alimentació és el líder en aquesta tendència de digitalització ja sigui a nivell nacional com internacional amb gairebé un 34% dels establiments ja digitalitzats. Un percentatge similar d’aquest sector està plantejant fer-ho aquest 2020.
Per altra banda, el sector del luxe i el fast fashion segueixen de prop aquesta tendència. També és cert que la transformació digital ha arribat per quedar-se i de forma gradual s’està implantant en el nostre territori. No es pot dir però que estiguem a les primeres posicions. El retail dels Estats Units lidera aquesta evolució on un 38% del comerciants ja s’han posat al dia iu ha escomès aquesta transformació.
El segueixen Canadà i Alemanya de ben a prop, amb un 34% i 33% respectivament. Espanya es queda en un onzè lloc amb un 22% de comerciants estan en aquest procés o ja l’han fet.
Però com ja s’ha dit en altres ocasions no es tracta de canviar de canal de venda d’un dia per l’altre a un altre. Això és materialment impossible atès que els canvis i les constants revolucions ens aboquen a una evolució constant en aquest àmbit.
La botiga física segueix sent cabdal. El nostre client trobarà un valor afegit quan aconseguim la seva satisfacció amb la combinació i conciliació de tots els canals. És a dir, no només els serem atractius en el moment de la recerca del producte que podrà realitzar des del seu telèfon mòbil o portàtil, també en el moment de presentar la proposta i en el moment de tramitar la compra. El client pararà gran atenció també en el moment d’efectuar el pagament i tota la gestió postvenda. Si entenem això, veurem com de grans són les possibilitats de la digitalització a l’hora d’ajudar a revitalitzar la botiga física.
Un 59% dels comerciants locals vaticina un tancament d’establiments en els propers anys atès que la tendència del comerç electrònic segueix a l’alça. I gran part, o certa part de les compres es faran, i de fet ja s’estan fent, mitjançant l’e-comerç, l’m-comerç i el social comerç.
No obstant la gran quantitat de xifres que ballen, no les podem extrapolar al cent per cent d’altres continents o de veïns europeus, amb unes cultures, un tipus de relacions socials característics, una climatologia, unes certes hores de llum solar, i per què no dir-ho, d’un cert caràcter mediterrani que fa que els nostres clients locals els agradi passejar, badar, entrar a l’establiment, triar i remenar. Un país on anar de compres és una activitat social, i fins i tot forma part del lleure dels caps de setmana.
De fet la compra a l’establiment, a la botiga física segueix sent el canal preferit. Un 37% dels consumidors estatunidencs prefereixen la botiga física en front el 32% que prefereix la botiga on line. En els països asiàtics i la preferència de compra en tenda física es dispara a un 42% enfront el 29% que escull el comerç electrònic. En el cas d’Europa la cosa està més igualada, on un 35% prefereix la botiga física en front el 31% que escull la compra on line. Està clar que el futur passa per la coexistència i mix dels diversos canals de venda i de ben segur que cap comerç en podrà prescindir.
Les xarxes socials han esdevingut clau per arribar al client. I en aquest cas a través de diversos canals. El 44% dels consumidors utilitzen les xarxes socials per buscar informar de nous productes.
llum solar, i per què no dir-ho, d’un cert caràcter mediterrani que fa que els nostres clients locals els agradi passejar, badar, entrar a l’establiment, triar i remenar. Un país on anar de compres és una activitat social, i fins i tot forma part del lleure dels caps de setmana.
De fet la compra a l’establiment, a la botiga física segueix sent el canal preferit. Un 37% dels consumidors estatunidencs prefereixen la botiga física en front el 32% que prefereix la botiga on line. En els països asiàtics i la preferència de compra en tenda física es dispara a un 42% enfront el 29% que escull el comerç electrònic. En el cas d’Europa la cosa està més igualada, on un 35% prefereix la botiga física en front el 31% que escull la compra on line. Està clar que el futur passa per la coexistència i mix dels diversos canals de venda i de ben segur que cap comerç en podrà prescindir.
Les xarxes socials han esdevingut clau per arribar al client. I en aquest cas a través de diversos canals. El 44% dels consumidors utilitzen les xarxes socials per buscar informar de nous productes.
Més de la meitat dels clients afirmen que rebre ofertes i promocions personalitzades els ajudaria a tenir més confiança en aquella marca. De fet, la xifres ens demostren que els consumidors que utilitzen les xarxes socials per comprar són més fidels que els compradors normals, i acostumen a comprar encara més.
Una assignatura pendent és la millora de les formes de pagament. L’operació de pagar la compra és clau també, i fins ara el gran oblidat. En una botiga física representa una millora de l’experiència de compra, atès que si el client ja sap amb anterioritat que aquest procés és àgil i ràpid, aquest podrà dedicar més estona a mirar el producte, provar-lo i prendre la decisió de comprar-lo. D’aquesta manera el pagament al final de tot haurà de ser el més senzill i àgil per causar el mínim de molèsties interferències a la decisió presa per un client. No seria la primera vegada que un client deixa en una estanteria el producte que ha decidit comprar al veure la cua que ha de fer a l’hora de pagar i se li fa feixuga aquesta tasca. Aquelles persones que van a comprar a un supermercat valoren molt positivament, i ho tenen en compte a ’hora d’anar a un establiment o un altre, que s’obri una altra caixa de reforç quan s’acumulen dues persones en una mateixa cua. Si un supermercat ho fa, perquè no ho pot fer un comerç mitjançant les noves tecnologies?
El mateix succeeix en el canal de venda on line, en el qual la meitat dels compradors afirma haver abandonat o deixat a mitges una compra per no poder pagar amb el seu mitjà preferit o trobar-se excessives dificultats a la passarel·la de pagament.
El que és del tot cert, és que a final d’aquest any aquests línies quedaran del tot obsoletes davant dels constants avenços, noves tecnologies i la seva aplicació en el món del retail i la millora de l’atenció dels nostres clients.
Aquests abandonaments suposen les pèrdues anuals de 240.700 milions d’euros a nivell mundial. I tot i ser conscients del problema, aquest establiments no ofereixen cap més opció de pagament alternatives a la tradicional tarja de crèdit. També és cert que no es pot fer tota una transformació de cop, però més de la meitat dels compradors diuen que el procés de pagament en un clic ajudaria a millorar l’experiència de compra.